Crema solar biodegradable

En la classe tenim famílies molt viatgeres, una d'elles s'ha anat fins a Mèxic! Sergio i la seua família han estat de vacances en eixe país i també han estat molt atents a aspectes que ajuden a cuidar el planeta. L'altre dia van enviar un correu en el que explicaven el següent:

"Hemos estado en Méjico este verano y en los parques acuáticos naturales te cambiaban la crema protectora por una que fuera biodegradable. Somos miles de turistas desprendiendo cremas que son dañinas para la flora y la fauna marina y no seria mala idea que nos fuéramos acostumbrando a comprar crema solar biodegradable."

Mai m'havia passat pel cap que una crema solar puguera ser perjudicial per a les espècies marines. Sembla que són els filtres i olis que porten estes cremes els que poden disoldre's en l'aigua i perjudicar el medi ambient marí, sobre tot en les zones tropicals amb esculls coral·lins. En la informació consultada explica que l'impacte d'aquests filtres en les aigües del Mediterrani no és molt greu, a més la majoria de cremes actuals són resistents a l'aigua i no es disolen tan facilment.

De totes formes és una informació molt interessant per a que reflexionem sobre com els humans afectem al medi ambient de moltes maneres diferents i d'alguna tan "inofensiva" com protegir-se del sol. També serà una bona costum mirar en les etiquetes de les cremes si figura la paraula biodegradable (que vol dir que es pot descompondre amb agents biològics) i poder així contribuir amb les nostres accions a "perjudicar menys" el nostre planeta.

Pot ser que la mare farmacèutica de classe puga informar-nos més?

El Bioparc de València

M'agradaria subratllar avui la notícia que anuncia el tancament del zoo de València. Els animals seran traslladats a una nova ubicació anomenada Bioparc on es reproduiran tres hàbitats diferents: l'Àfrica equatorial, la sabana africana i l'illa de Madagascar. En l'actual zoo hi ha d'altres animals que no pertanyen a aquestos ecosistemes i, per això, seran repartits per zoològics d'Espanya i d'Europa.

El zoo de València es va instal·lar de forma provisonal en la zona de "Jardines del Real", en el cor de la ciutat, a l'any 1965. Després de 42 anys de "provisionalitat" s'ha aconseguit que els animals puguen trobar un lloc millor per a viure... Millor que el que tenien fins ara, és clar, perquè què fan en el Mediterrani estes espècies africanes? Pot ajudar-nos a refelexionar l'entrevista a la veterinària i conservadora de simis, Karmele Llano, que donava la seua opinió sobre els zoològics:

P. ¿Estás a favor de la existencia de los zoológicos?
R. No, creo que deberían desaparecer.
P. ¿Por qué?
R. Por tres razones: en primer lugar, porque no realizan la labor educativa y de conservación de las especies que pretenden vender al público. En segundo lugar, porque la mayoría de ellos no cumplen los mínimos que permiten que el animal esté cómodo en un hábitat extraño. Y en tercer lugar, porque es un negocio, un tráfico legal de todo tipo de animales.

Què penseu vosaltres?

Reciclar no és suficient.

En la web de l'Ajuntament de Castelló, amb data d'ahir, apareix una notícia en la que es publiquen accions que el consistori vol dur a terme a fi de que els ciutadans es consciencien en la pràctica del reciclatge. A partir del mes de setembre els castellonencs podrem arreplegar, en les tinences d'alcaldia de la ciutat, bosses de fem per a reciclar. Estes bosses seran de diferents colors segons els contenidors als que aniran destinades. Es a dir, blaves per a paper i cartró, grogues per a envasos lleugers i verdes per al vidre.

Està molt bé que es facen campanyes a fi de recordar la necessitat de reciclar els residus. Però nosaltres no hem de quedar-nos en aquest punt. Si us fixeu en el títol del blog: "Reduir, reutilitzar, reciclar,..." l'ordre de les paraules no és casual. La primera paraula és reduir. El principal problema de la nostra societat industrialitzada és la gran quantitat de residus que produim, tema al que fem referència en moltes entrades del blog: residus plàstics, festa i fem, les bosses de plàstic,... És molt important que preguem consciència de quantes vegades al dia anem llançar coses a la paperera i al contenidor de fem domèstic. Al mateix temps que fem això hauríem de pensar si això que tirem podríem haver-lo evitat (utilitzant "fiambrera", evitant compra de fruites i verdures envasades, per eixemple).

És molt important reflexionar sobre aquestos temes perquè podem caure en el perill de sentir-nos molt bé perquè reciclem molt, però no plantejar-nos el tema de "reduir" els residus. En la notícia de l'Ajuntament es parla amb satisfacció dels milers de quilos de residus més que els castellonencs reciclen cada vegada, però jo no sé si això és una bona notícia en el seu conjunt.

En el títol del blog després de reduir apareix la paraula reutilitzar, després reciclar i per últim punts suspensius. I es que per a cuidar la Terra no són solament necessàries les tres "erres", si no sis "erres" a saber : Rebujar (el que no necessitem), Reduir, Reutilitzar, Reciclar, Reestructurar (el sistema econòmic), Redistribuir (els recursos del planeta). En la "docuteca" (en el marge dret) podeu consultar documents explicatius sobre les ERRES.

Pense que no parlem de res estrany, ja que els nostres avis no produien tants residus com nosaltres: mai utilitzaven tovallons o mocadors de paper, anaven a fer la compra amb cistella, retornaven els envasos de vidre,... Pot ser no és tan difícil, ni és una utopia.

És clar que una gran part de responsabilitat d'aquest remolí d'envasos està en els fabricants. Nosaltres el que podem fer és evitar la seua compra, però les autoritats hauríen d'exigir-los compromisos per a reduir els residus. Un exemple el podem trobar en Canadá que du a terme, fa uns anys, la campanya "ZERO WASTE" (Residus a zero) amb la que es pretén aconsegiur la reducció del fem en el país a través d'accions dels ciutadans i dels productors.

RESIDUS PLÀSTICS EN ELS OCEANS

Portada informe Greenpeace.

Ahir l'organització ecologista Greenpeace va publicar un document en el que s'explica com una part dels residus plàstics i sintètics que produeix la nostra societat industrialitzada acaben abocats a la mar.

El 80% de les deixalles marines tenen el seu origen en terra ferma:
*Residus abandonats pels banyistes: embolcalls de menjar, envassos, cigarrets i joguets de platja.
*Deixalles d'aigües residuals que porten a la mar fem dels carrers.
*Residus abandonats pels pescadors: xarxes, sedals,...
*Deixalles que els bucs llancen a la mar accidental o intencionadament.

Els danys que estos residus produeixen en el medi marí poden resumir-se en:
-Emmallaments: Animals i aus marines queden atrapats i poden morir ofegats.
-Ingestió d'escombraires: Els animals (principalment tortugues i aus marines) que es mengen per confusió estos residus, experimenten obstruccions en l'aparell digestiu que poden causar-los la mort.
-Invasió d'espècies exòtiques: Els plàstics que suren a la superfície del mar poden recòrrer llargues distàncies. Damunt dels plàstics poden viatjar animals i plantes a llocs dels que no són natius amb el potencial perill d'establir-se i amenaçar la supervivència dels animals o plantes de la zona.

Esperem que este informe puga servir per a que les autoritats plantegen plans d'acció. De moment, nosaltres, com a usuaris de les platges, podem col·laborar molt efectivament. Recordeu que de la mateixa manera que no hem de portar residus a la muntanya, tampoc hem de fer-lo a la platja. Totes les deixalles que es queden en les papereres de les platges, poden acabar en la mar per acció del vent, de les aus, per la pujada de la marea,... CUIDEM LA MAR, CUIDEM EL PLANETA.

MAREA NEGRA: ECOSISTEMA EN PERILL

El dimecres vam conèixer la notícia de l'afonament d'un buc petroler prop de les costes d'Eivissa.

Des de l'any 1970 es comptabiltizen en Espanya quinze marees negres que han afectat a La Coruña, Pontevedra, Asturias, Las Palmas de Gran Canaria, Málaga, Tarragona, Cádiz, Bilbao, Algeciras... El malson es torna a repetir en forma de marea negra que arriba ara a una de les illes de l'arxipièlag balear.

Pot ser que en un primer lloc, éssent aquest entorn un destí turístic per excel·lència, ens imaginem una platja com la de la foto en la que serà impossible prendre el bany durant molt de temps. Però hem de sumergir-nos i pensar en que ha quedat devastat l'hàbitat d'animals i plantes. Hem de mirar l'arena de la platja on les aus quedaran atrapades i moriran...

Cal explicar estes coses als nostres alumnes i fills. Cal reflexionar sobre quan sensible és la nostra Terra a les accions humanes, sobre com un accident fortuit pot acabar amb espècies i destuir el lloc a on viuen milers d'éssers vius.

Contaminació lumínica en estiu

Des d'aquest racó de la blogosfera hem reflexionat, en un parell d'ocasions, sobre l'acumuluació de residus que produïm els habitants d'aquest planeta quan anem de festa (la romeria de les canyes, la nit de sant Joan).

Arribat el temps de vacances i de fer diferents tipus de festa, podem pensar en com el problema de l'acumulació de residus tornarà a respetir-se. Però, també la festa implica més agresions al medi ambient, que no hi penses. L'oci nocturn que propicia l'estiu, especialment en les zones de la costa, augmenta la contaminació lumínica en les ciutats més visitades pels turistes. Aquesta contaminació lumínica té els següents efectes, segons explica Elena Sevillano en El País:

-300 instectes moren per hora en cada fanal de l'enllumenat públic. 720.000 durant 8 hores d'activitat de 300 fanals. Estos insectes són l'aliment d'altres espècies dins de la cadena alimentària.

-En Canarias milers de baldrigues (aus marines, foto) moren en estiu enlluernades pels brillantors urbans.

-En altres països, tortugues nascudes en la platja, segueixen les llums artificials, en lloc de les de la lluna, i acaben xafades pels cotxes.

-En l'Albufera de València, la il·luminació que envolta a l'espai natural fa que el duc petit (au nocturna en perill d'extinció, foto), tinga molts problemes per a caçar. A més les llums de les carreteres aïllen les poblacions de rats penats.

Hi ha algunes institucions sensibiltizdes amb el problema i estan fent propostes per a reduir els nivells lumínics d'algunes zones http://www.ecollum.org/ i per a recuperar el plaer d'observar les estrelles http://www.starlight2007.net/.

Sembla que la por a la foscor de la infantesa ha fet un home que vol viure de nit. Però l'home no està a soles al planeta, hi ha moltes espècies que viuen de nit i que sí que estan adaptades a la vida nocturna. No com fem els humans que el que adaptem i modifiquem és la natura al nostre servei i caprici.

Festa i Fem (II part)

El passat cap de setmana es va celebrar en moltes platges la nit de Sant Joan. Fogueres, sopars,... La gran quantitat de persones que hi van participar no van donar mostres de respecte a l'entorn natural en el que es trobaven. Per eixemple en València la quantitat de fem va ser quatre vegades major que en les platges de Barcelona. Si tenim en compte que en València hi havia la meitat de persones que en les platges de Barcelona,... què ha passat? Veritablement les persones que deixen fem en la platja, no tenen per a res clar que reduir els residus és una necessitat molt urgent en el planeta.

Us convide a que cada vegada que llanceu qualsevol escombreria al fem penseu: Podria haver evitat tindre aquest residu? Si els que van anar a la platja a celebrar la nit de Sant Joan hagueren portat "fiambreres", tovallons de roba, gots reutilitzables,... Haurien deixat algun tipus de fem en la platja?

A poc a poc cal anar replantejant-se aquests aspectes, especialment quan celebrem coses. El dia de la festa de l'AMPA en la nostra escola tot va quedar molt ben arreplegat, però teniem moltes bosses de fem que podríem haver evitat, no creieu?